CONTE
6. EL CASTELL DEL DRAC NEGRE.
Realitzat per les escoles: Santa
Maria dels Apòstols, Escola Heura, Escola Font d'en
Fargas, 1r. Primària.
ESCOLES QUE EL LLEGIRAN :
Introducció:
Escola Carrilet
Vet aquí una vegada dos germans i el
seu gos que vivien en un castell al país de l’Arc de Sant Martí. El nen es deia
Miquel Angelo i era un cavaller alt, ros, amb ulls negres i els cabells en
punxa. La nena es deia Violeta i era una princesa alta, d’ulls negres i amb els
cabells llargs i de colorins. El gos es deia Rafael i era un dàlmata gran al
que li agradava jugar amb una pilota. En Miquel Angelo, la Violeta i en Rafael
vivien junts en un castell anomenat Castell del Drac Negre. Era un castell molt
especial perquè estava al costat del mar. El castell estava envoltat de sorra i
les platges eren grans, amb sorra de vegades molla i l’aigua calenta. El
Castell del Drac Negre es deia així perquè abans hi vivia un drac molt gran,
jove i maco que es deia Drac Negre. Un dia, el Drac Negre va sortir del castell
per anar a les vint-i-sis habitacions amb lavabo propi, sis cuines, quatre
sales de jocs, dues biblioteques i un menjador molt i molt gran.
Un dia d’estiu, en Miquel Angelo, la
Violeta i en Rafael van sortir del castell per banyar-se a la platja. A tots
tres els hi agradava nedar i fer surf. Mentre es divertien a l’aigua, van veure
que venia cap a ells una cosa estranya. Es van fixar més i es van adonar que
era l’aleta d’un tauró. Poc a poc es
van anar apropant i van descobrir que aquella aleta no podia ser de tauró
perquè era mooolt negre! De sobte, allò que s’assemblava a una aleta va anar
sortint de l’aigua. En Miquel Angelo i el gos van recular espantats fins
trepitjar la sorra de la platja. La
Violeta, tota valenta, va seguir dins l’aigua per descobrir qui era aquell
ésser tan estrany que s’apropava!
Nucli:
Escola Heura
Tot
d’una, aquella figura va sortir de l’aigua fent un gran salt i tots tres van
veure que era un drac negre. D’una revolada va agafar al Miquel Angelo i es van
capbussar tots dos a l’aigua. La Violeta i el gos es van quedar paralitzats i
bocabadats veient com aquella bèstia grossa i negre s’enduia al cavaller.
Decidida a salvar-lo, la Violeta es va llençar a l’aigua i va intentar atrapar
el drac però no ho va aconseguir. Van desapareix en un forat fosc i negre del fons
del mar!
Cansada
de nedar i molt trista per haver perdut el Miquel Angelo, la Violeta va tornar
al Castell del Drac Negre. Tot pensant què podia fer per ajudar al seu germà,
va recordar que en una de les biblioteques del castell hi havia un llibre molt antic
que explicava la llegenda del Drac Negre. En obrir aquell llibre vell i
empolsinat, va descobrir un mapa on hi havia dibuixat un passadís subterrani
que comunicava el castell amb una illa. Corrent va pujar les escales fins
arribar a la torre més alta i, mirant
cap el mar, va veure molt lluny una petita illa. La princesa Violeta es va decidir a baixar
a la platja i es va capbussar a l’aigua tot nedant sense parar. Després d’una
estona va arribar a l’illa que havia divisat des del castell i sota la sorra
d’una palmera va desenterrar un tresor. Aquest, només es podria obrir els dies
de lluna plena. La pobra Violeta va haver d’esperar tres dies a l’illa menjant
fruita dels arbres i tenint molta paciència perquè arribés el dia esperat.
Després del tercer dia la lluna plena va aparèixer. De cop i volta la capsa de
fusta que guardava el tresor es va començar a obrir. Dins hi havia monedes,
corones, un telescopi màgic i una brúixola que indicava direccions.
Desenllaç:
Escola Font d’en Fargas
En aquell precís moment, la Violeta
va començar a pensar què podria fer amb aquells objectes que havia trobat dins
d’aquella capsa vella. Després de pensar una bona estona va decidir guardar-se
les monedes a la butxaca per si de cas les necessitava quan trobés al Drac
Negre.
Amb la corona va pensar que el
millor era guardar-se-la ja que era d’or, brillant com el sol i potser
enlluernaria el Drac quan se’l trobés. Amb el telescopi màgic va decidir que
veuria a molta distància i si el que s’observava era un perill o no per a ella,
això li ajudaria a veure si hi havia perills dins l’illa. La brúixola li
indicaria la direcció on es trobava el seu germà i el malvat Drac Negre. Sense
pensar-s’ho dos cops, la Violeta va començar la seva aventura explorant l’illa.
Al poc temps va veure lluny una cosa negra que es movia, va mirar la brúixola
que li va indicar que no anava en la direcció correcta. El telescopi, en canvi,
li va indicar que era una tortuga gegant sense perill. Es va apropar i li va
preguntar a la tortuga si sabia on estava el Drac Negre. La Violeta es va pujar
a sobre la tortuga, i, movent el cap, li va indicar el camí. Després
de dues hores caminant, passant per un riu amb cocodrils i entre palmeres, van
anar avançant, amb compte, gràcies al telescopi màgic que els hi advertia dels
possibles perills. Finalment, van arribar a una cova. La tortuga, al sospitar
del perill, es va amagar dins la closca fent-se passar per una pedra, la
Violeta, en canvi, es va amagar darrera la tortuga amb el telescopi per veure
si realment apareixia el Drac Negre.
Escola Font d’en Fargas
De
mica en mica, es va anar apropant fins arribar a l’entrada de la
cova. Un cop allà, va veure una ombra gran, tot i això, va resultar ser una
roca.
La Violeta va continuar la recerca del
Drac Negre i tot buscant-lo va trobar tres camins. Després de pensar-s’ho, va
decidir agafar el camí de la dreta i va avançar. Era un camí molt llarg i
estret, amb pedres, aranyes i ratpenats. Quan ja pensava que no trobaria res,
va veure al seu germà tancat dins una gàbia. Els dos, sorpresos, es van agafar
de les mans. El Miquel Angelo es va posar molt content. En aquell moment,
el Drac Negre va aprofitar per aparèixer pel darrera tot cridant i traient una
flamarada.
La
Violeta va agafar la corona que duia guardada i va enlluernar el Drac,
aprofitant per sortir corrents dient:
-No ploris Miquel Angelo, ara vindré a
salvar-te!
Va
sortir corrents d’aquell passadís i va agafar el camí del mig. Finalment, va
arribar a una explanada. Allà hi havia torxes i un petit llac, on la Violeta va
aprofitar per beure una mica d’aigua. Tot mirant, va trobar un motlle per fer
claus. Va recordar que a la butxaca hi duia unes monedes d’or, així que les va
fondre amb el foc de les torxes i va fer la clau que necessitava per salvar al
seu estimat germà. La clau d’or va quedar perfecta.
Va
tornar al camí de la dreta i al veure al seu germà li va dir:
- Ja et vaig dir que tornaria!
Escola Rel
La tortuga va aparèixer, ja havia
perdut la por i estava distraient el Drac Negre. Aprofitant això, la Violeta va
obrir la gàbia del seu germà amb la clau que havia fet. Els dos, abraçats, es
van fer un petó. La tortuga va
començar a fer voltes per despistar el Drac, i de tant seguir-la, els ulls del
Drac es van posar guenyos, es va marejar i, trontollant, va caure al terra!. La
Violeta i el Miquel Angelo, al sentir el soroll, es van espantar i van veure
com la cova s’anava caient a trossos. Van quedar el Drac Negre i la tortuga.
El Drac Negre, tot plorant, i penedit, li va demanar perdó pel que els hi
havia fet. Als germans, que els hi va fer llàstima pensar que el Drac s’havia
quedat sense casa, van decidir portar-se a casa
al Drac i la tortuga. Tots quatre es van fer amics i van tornar al
castell. En tornar pel mar, van veure a en Rafael saltant i bordant d’alegria.
Tots van viure junts al castell i la tortuga vivia a estones al castell i a
estones a la platja. De mica en mica, es van anar coneixent i sent feliços
durant molts anys. Per fi, al castell del Drac Negre hi vivia el seu protagonista.
I... Vet aquí una tortuga i vet aquí
un Drac, aquest conte s’ha acabat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada